L’Estat de la Ciència a Catalunya

Catalunya ha incrementat de manera sostinguda la despesa interna en R+D fins a l’1,82% del PIB el 2024, per sobre d’Espanya i apropant-se a la UE-27, tot i que persisteix una bretxa centrada en l’R+D empresarial.

La comparació internacional de la despesa en R+D mostra que Catalunya ha augmentat el seu esforç inversor, de l’1,6% del PIB el 2020 a l’1,82% el 2024. Tot i situar-se per sobre d’Espanya (1,5%), encara es manté per sota de la mitjana de la UE‑27 (2,24%) i dels ecosistemes capdavanters, que superen el 3%.

El principal diferencial amb Europa es concentra en l’R+D empresarial: malgrat que les empreses catalanes s’apropen a l’1,2% del PIB, continuen per sota de la mitjana europea (1,5%) i lluny de regions com Baden‑Württemberg o Suècia, on supera el 2%. Catalunya també se situa per sota dels referents europeus en ensenyament superior i administració pública, fet que evidencia la necessitat de reforçar la inversió pública i privada per convergir amb els ecosistemes més intensius en coneixement.

El talent investigador català és cada vegada més internacional i la formació doctoral abasta totes les grans àrees de coneixement, però la diversitat no és homogènia: les dones representen el 43% del personal d’R+D i només el 34% en el sector empresarial.

Catalunya presenta la recerca amb un impacte d’1,61, un 15,2% d’articles entre els més citats i un 60% de col·laboració internacional.

El sistema científic català combina volum de producció i presència en publicacions amb alta visibilitat .L’impacte normalitzat de les citacions (1,61) indica un nivell de citació per sobre de la mitjana mundial, mentre que el 15,2% de les publicacions se situen entre el 10% més citat. A més, el 60% dels treballs es duen a terme amb col·laboració internacional, fet que reflecteix una participació extensa en xarxes globals.

Aquesta combinació d’impacte, internacionalització i intensitat productiva (3,27 documents per miler d’habitants) associa Catalunya a un paper destacat en àmbits com la salut, la biomedicina i determinats camps tecnològics.

La Ciència Oberta s’estén a Catalunya amb uns percentatges elevats de publicacions en obert fins al 91,8% als centres CSIC i prop del 77,2% als centres CERCA.

Es constata una consolidació de l’accés obert en el sistema català de recerca, especialment en els centres amb més producció científica i amb una proporció elevada de publicacions disponibles en obert en tots els tipus d’institucions. Durant el període analitzat, els centres CSIC són les institucions amb nivells més elevats de publicació en accés obert, mentre que els centres CERCA també presenten valors alts i més de la meitat de la producció científica universitària es publica en obert.

En conjunt, aquesta evolució s’associa a l’impuls de les polítiques europees i dels repositoris institucionals, tot i que la lleugera reducció recent assenyala qüestions pendents vinculades als costos i a la sostenibilitat dels models d’accés obert.

Catalunya atrau fins al 34,6% dels fons captats a Espanya a convocatòries europees, amb una taxa d’èxit del 26,7% a Horizon Europe i del 17,6% a l’ERC.

Catalunya presenta una taxa d’èxit del 26,7% a Horizon Europe, per sobre d’Espanya (18,5%) i la UE-27 (20,1%) i en nivells comparables als d’alguns ecosistemes europeus de referència. En les convocatòries ERC, la taxa d’èxit catalana arriba al 17,6%, davant del 9,2% de la UE-27.

Catalunya destaca a Horizon Europe amb taxes d’èxit superiors a les d’Espanya i un rendiment a l’ERC que duplica la mitjana estatal. Capta entre el 28% i el 35% del retorn espanyol i entre el 3% i el 4,2% dels fons europeus, per sobre del seu pes poblacional. El 2022 va assolir 81,7 € per habitant i 20.060 € per investigador, amb resultats destacats en infraestructures i accions Marie Skłodowska-Curie. Entre 2020 i 2024, més del 88% del finançament de l’R+D va provenir de recursos nacionals, mentre que els fons internacionals van aportar entre el 8,3% i l’11,5%, evidenciant una combinació de finançament intern i captació competitiva internacional.

L’R+D empresarial amb fons públics arriba al 6,9%, es generen un 50% més copublicacions publicoprivades que la mitjana europea i les grans infraestructures superen els 225 projectes empresarials l’any.

Els indicadors mostren un augment de la col·laboració entre el sistema públic de recerca i les empreses. El 2024, l’R+D empresarial finançada amb fons públics arriba al 6,9% i les publicacions publicoprivades se situen un 50% per sobre de la mitjana europea. Les grans infraestructures científiques reforcen aquesta cooperació: el CNAG passa de 35 a 116 projectes empresarials, l’ALBA de 60 a 80 i el BSC de 46 a 56. Tot i els avenços, encara hi ha marge per ampliar l’escala de la col·laboració i la inversió privada en R+D.